La fusta natural s’obté dels arbres a partir d’un procés de tala i desbrancatge abans de passar la serradora. Les propietats de la fusta no són sempre les mateixes, ja que depenen del tipus d’arbre i de la part del tronc que procedeixi.
En la fusta natural els arbres es classifiquen en arbres de fusta tova i arbre de fusta dura. Els de fusta tova són arbres de fulla perenne com ara el pi o l’avet. En canvi els de fusta dura són arbres de fulla caduca.
La fusta acabada de tallar es diu fusta verda i presenta un conjunt d’humitat molt elevat que fa que no sigui aprofitable, per això és necessari fer-li un assecatge per tal de que redueixi el seu grau d’humitat als nivells adequats per ser utilitzada.
Hi ha dos tipus d’assecatge: un al aire lliure (dura un any o més) o bé en forns d’aire calent (durant sis o set setmanes).
El contingut d’humitat de les fustes s’expressa en tant per cent en pes , segons l’expressió següent:
La fusta verda té un contingut d’humitat superior al 100%. Desprès de l’assecatge la humitat baixa fins al 10% o 15%. Aquest contingut d’humitat varia sempre segons la temperatura i la humitat relativa de l’aire de l’ambient que l’envolta.
Quan la fusta es va assecant, pateix una contracció que fa augmentar la seva densitat i la seva resistència, aquesta contracció no es homogènia.
Un cop superada la fase d’assecatge, les fustes passen per un procés de serratge i ribotejat per tal de donar-ne les dimensions i l’aspecte definitius abans de ser comercialitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada